[La pel·lícula]

[NO-RES] és la crònica dels últims dies de vida de la Colònia Castells, una de les poques colònies fabrils que queden a Barcelona, que serà derruïda al llarg 2011. Amb l'enderroc de les seves cases baixes i els seus carrerons, quedarà enterrat tot un micromón relacional molt peculiar, així com una forma molt humana d'entendre l'espai urbà, per part dels seus entranyables habitants.


Presentem aquesta crònica videogràfica a dos nivells: com a obra finalitzada (allò que anomenem "la pel·lícula") i com a Work in Progress.

De forma observacional, la pel·lícula narrarà tres moments d'aquest espai que coincideixen amb la fi d'una quotidianitat que s'ha mantingut inalterada al llarg de tot un segle. Aquests moments són:


I. LA VIDA A LA COLÒNIA


II. DISSECAMENT DE LA COLÒNIA (TAXIDÈRMIA)


III. LA DESTRUCCIÓ DE LA COLÒNIA


Es tracta d'un procés paradigmàtic del canvi urbanístic que viuen moltes ciutats d'occident: al bell mig del barri de les Corts, la Colònia està completament rodejada de grans edificis i grans avingudes, com el Carrer Entença. Aquesta obra audiovisual ens mostrarà d'una forma molt gràfica el pas de la ciutat horitzontal a la ciutat vertical. Inevitablement, NO-RES narrarà també l'èxode dels seus protagonistes –que seran desallotjats al llarg de l'estiu i la tardor de 2010– i obligats a adaptar-se a un medi quasi oposat al que sempre han conegut. La narració culminarà amb l'enderroc de les cases en les que molts dels veïns de la Colònia van néixer.

La constant narrativa d'aquesta pel·lícula serà el propi espai i el mode de vida que se'n desprèn: moltes hores de sol, absència de trànsit, vida al carrer, contacte amb els veïns, gent gran prenent la fresca, nens jugant a pilota, etc. En contraposició, hi ha l'amenaça constant de les grans avingudes de les ciutats verticals, quasi personificada per la proximitat del Carrer Entença -que limita amb la Colònia Castells- característic pel seu trànsit intens.